En el cielo | Octave Mirbeau | llibre nou | de saldo

Octave Mirbeau

Barataria : Bárbaros | 2006

182 | 4h 19m

castellà | tapa tova | nou | de saldo

20cm x 16cm | 295gr

Al cel és una novel·la on els relats encaixen els uns en els altres, que trenca amb tota preocupació realista (l'escenari del bec muntanyós, sobretot, ratlla el simbolisme) i manifesta un menyspreu total per les regles convencionals de composició. El relat no obeeix a un rígid ordre lògic o cronològic, i acaba abruptament, sense retorn al primer narrador. Al cel expressa a més una concepció preexistencialista de la condició humana, escèptica, en què se sent la influència de Pascal, un Pascal laic, és clar. L'home, «herba rastrera», apareix perdut entre dos infinits, en un univers sense pauta ni raó que, en no respondre a mida, el condemna a una vida absurda, a l'angoixa, la solitud i la incomunicació. A través de Lucien –un pintor a qui atribueix obres de Van Gogh, especialment La noche estrellada– Mirbeau exposa la tragèdia de l'artista. L'artista exigent que veu el món amb els seus propis ulls en comptes d'acontentar-se amb l'òptica acadèmica o produir per al mercat. Home abocat a córrer eternament després d'un ideal que se li furta una vegada i una altra perquè els mitjans de què disposa, el cervell i la mà «culpable», no arriben mai a l'altura de l'ideal.